Proveïment i emmagatzematge d’aliments

La sitja, tetra brick de l’antiguitat

La sitja és una estructura subterrània, excavada al terra, de forma troncocònica, d’ampolla o ovoïdal, emprada per a emmagatzemar cereals.

Aquests contenidors subterranis van ser molt freqüents a les economies agrícoles preindustrials i el seu ús es documenta des del Neolític.

La sitja es relaciona amb un paper important de l’activitat agrícola a l’economia, perquè serveix per emmagatzemar grans volums de cereals, que es tanquen hermèticament per consumir a mig o a llarg termini o per al seu intercanvi comercial. L’ensitjat del gra disminueix gradualment la quantitat d’oxigen i preserva el cereal dels insectes. No obstant això, si es vol garantir la capacitat de conservació de la sitja, cal que s’ompli i es buidi d’un sol cop.

Pel fet de ser subterrànies, les sitges pateixen menys l’erosió produïda pels factors mediambientals i, sobretot, per l’activitat humana, fet que ha garantit la conservació d’un nombre important d’aquestes estructures al jaciment de ses Salines. Les informacions orals han permès situar les troballes al centre urbà d’almenys vuit sitges.

Dibuix de la construcció d’una sitja, utilització i abandonament

Malauradament, aquestes sitges es van trobar durant obres sense control arqueològic. A dia d’avui, no s’ha excavat cap sitja amb una metodologia científica. En conseqüència, no es pot determinar amb seguretat a quina de les èpoques del jaciment pertanyen aquestes estructures.

A les Balears, l’ús de sitges o d’altres estructures per emmagatzemar grans quantitats de cereals és estrany a l’època talaiòtica i comença a ser significatiu a Menorca durant el període postalaiòtic. Aquest fet s’ha relacionat amb la defensa d’un paper destacat de la ramaderia com a principal activitat per a la subsistència de les comunitats talaiòtiques, que tan sols es complementaria amb la recol·lecció d’aliments vegetals.

Les sitges localitzades a ses Salines es troben totes dins l’àrea delimitada pel fossat, que es correspon amb l’interior del fort militar romà.

Aquesta localització podria no ser casual i indicar la pertinença del sitjar a un assentament postalaiòtic, ocupat pel fort.

Una segona explicació seria l’excavació de sitges per les tropes romanes amb la intenció d’emmagatzemar gran quantitats de cereal, obtingut per mitjà del pillatge a les comunitats indígenes de l’entorn.