L’època tardorepublicana i altimperial

(final del segle II aC – segle II dC)

La construcció de les primeres estructures d’hàbitat romanes

Les troballes de materials arqueològics i l’esplendor de la necròpoli de sa Carroja durant els segles I aC i I dC van fer intuir durant dècades la continuïtat de l’ocupació romana i la progressiva romanització del territori de ses Salines. Amb tot, poc es coneixia d’aquest assentament per la manca d’una recerca arqueològica de camp que tingués una continuïtat en el temps.

La recent recerca arqueològica ha permès constatar que al mateix indret on s’havia instal·lat el fort romà hi continuà l’ocupació humana. Els poblats postalaiòtics compten amb fortificacions de planta irregular, tendents a formes circulars. Al solar conegut popularment com «Cas Metge Jordi» s’ha excavat recentment un dels trams del fossat romà.

L’excavació ha constatat que, un cop reblert el fossat, es va establir una comunitat en el mateix espai, construint una sèrie d’estructures amb paviment i  dos petits forns d’ús domèstic.

L’estudi dels materials permet situar aquestes estructures primerenques a les acaballes del segle II aC.

Àmfora trobada als nivells d’enderroc del segle I dC

Vídeo del fossat amb la fase d’ocupació successiva que l’amortitza.

Imatge de la fase d’ocupació successiva al fort militar.

Imatge del fossat una vegada excavat.

Fragment d’àmfora púnica.

Morter recuperat als nivells d’enderroc del segle I dC.

Estructures de combustió corresponents a l’ocupació successiva al fort militar.

Procés d’excavació del fossat del fort militar.

Petita destral (labrys) trobada als nivells d’enderroc del segle I dC.

Procés d’excavació d’una de les estructures de combustió.

Animació amb les diferents fases excavades a Cas Metge Jordi.

Així, sembla que la pacificació de la zona es degué assolir en un període de temps relativament curt. Aquest fet explicaria el lapse cronològic tan curt que existeix entre el desús del fossat i la construcció de les primeres estructures d’hàbitat.

En conclusió, sabem que les construccions de l’assentament que es desenvolupa amb posterioritat al fort romà varen inutilitzar definitivament el seu fossat i varen ultrapassar els seus límits.

Les noves construccions van perviure fins al segle I dC, quan es produeix el seu enrunament. Malgrat tot, la seva caiguda no degué representar un gran canvi a l’assentament de l’època romana imperial. Molt a prop d’aquesta zona, al jardí de la rectoria, s’han excavat estructures romanes construïdes entre els segles II i III dC. En aquest indret es va descobrir una part del que sembla un espai obert i pavimentat, tal volta un pati, delimitat  almenys per dos murs.

Tornar